Aquesta és la història d’unes persones que després de molts segles de silenci, probablement des de sempre, se’ls ha donat l’opció a la paraula i, per tant, a la possibilitat d’estimar i ser estimades. Quan una dona neix diferent –o circumstancialment es fa diferent físicament en un moment de la seva vida– es transforma, almenys fins ara, en un objecte social de menyspreu i discriminació i, per tant, es veu condemnada a la incomunicació. Aquesta segregació no es produeix en grup, com podria ser el cas de la marginació que pateixen les persones d’ètnies diferents. Estic parlant de persones a les quals des de sempre, o molt aviat en la seva vida, no se’ls ha respectat el dret a la diversitat. Aquesta riquesa de la diversitat no està dins de la normalitat, i tot el que no està dins de la normalitat es considera socialment com una pèrdua. Pèrdua que, com totes les pèrdues en el nostre món occidental, no se suporten; es dissimulen, s’amaguen o, en tot cas, es pateixen com a sacrifici. En el transcurs de la vida sempre estem perdent i guanyant coses, però només la nostra manera de ser ens porta que ens aferrem únicament a guanyar, com si fossin independents el guanyar i el perdre. Volem ser joves i tenir, a més, experiència. Volem que el nostre físic sigui d’unes determinades mesures i a més ser profundes i serenes. Volem, volem, volem, i tant volem que no ens adonem que, de tant voler, ho perdem tot. Perdem el temps de la nostra vida, quan potser és l’únic que en realitat posseïm. Vivim només per aparentar, per amagar allò que no ens agrada, i aquesta convicció fa que mai valorem allò que tenim, que en definitiva és el present. Tota aquesta situació tan escandalosament desposseïda de respecte humà va fer que unes grans, distingides, admirables i honorífiques persones creessin diverses associacions per ajudar els subjectes d’aquesta societat que patien aquestes greus humiliacions.
El moviment per al respecte entre les persones fa temps que està en dansa, però hem de continuar treballant-hi amb energia. Dic que el moviment està en dansa perquè la gent balla amb alegria, de forma lúdica i s’ho passa bé. A mi m’agrada molt ballar i m’ho he passat esplèndidament bé ballant, tant al ritme d’una música com al ritme d’un moviment, per a una societat justa, harmònica i pluridiferencial, treballant per:
• La llibertat i el respecte
• Poder dir no a la dependència
• Poder dir no a la humiliació personal i cridar fort que tots i totes som dignes de ser qui som i com som
• El respecte de tots els drets humans de totes les dones i homes del món
• El dret a sortir de casa i no estar empresonada entre quatre parets perquè no es poden baixar les escales o perquè no es passa per les portes.
• El dret a fer les necessitats al vàter i no en qualsevol lloc perquè no s’hi pot entrar.
• El dret a anar pel carrer sense necessitat de fer una expedició alpinista.
• El dret d’anar a veure amics en cases on es pugui entrar.
• El dret a poder entrar a les botigues a comprar
• El dret a anar en transport públic
• El dret a tenir l’oportunitat de ser amiga d’altres persones
• El dret a treballar i de ser útil a la societat, i gaudir d’un sou
• El dret a ocupar el temps lliure
• El dret a estimar i ser estimat
• El dret al reconeixement personal
• El dret a promocionar-se a la feina
• El dret a tenir unes relacions sexuals planeres
• El dret a tenir fills i filles, i que aquests siguin considerats normals.
• El dret a ser coneguda com una filla amb orgull exemplar
• El dret a néixer
• El dret a pertànyer a organitzacions polítiques i tenir càrrecs importants de responsabilitat
• El dret a ser considerada com una persona atractiva i maca
• El dret a rebre educació
• El dret a tenir una atenció sanitària adequada, sense tortures ni proves inútils
En definitiva, el dret i la llibertat d’expressar-nos com som amb la nostra diferència i gaudir d’una vida plena. Però això no vol dir en absolut que reivindiqui el fet de ser normal. Vull construir des de la diferència perquè, d’aquesta manera, s’enriqueixin més totes les concepcions de vida.
M. Carme Riu i Pascual
Associació Dones No Estàndards
El moviment per al respecte entre les persones fa temps que està en dansa, però hem de continuar treballant-hi amb energia. Dic que el moviment està en dansa perquè la gent balla amb alegria, de forma lúdica i s’ho passa bé. A mi m’agrada molt ballar i m’ho he passat esplèndidament bé ballant, tant al ritme d’una música com al ritme d’un moviment, per a una societat justa, harmònica i pluridiferencial, treballant per:
• La llibertat i el respecte
• Poder dir no a la dependència
• Poder dir no a la humiliació personal i cridar fort que tots i totes som dignes de ser qui som i com som
• El respecte de tots els drets humans de totes les dones i homes del món
• El dret a sortir de casa i no estar empresonada entre quatre parets perquè no es poden baixar les escales o perquè no es passa per les portes.
• El dret a fer les necessitats al vàter i no en qualsevol lloc perquè no s’hi pot entrar.
• El dret a anar pel carrer sense necessitat de fer una expedició alpinista.
• El dret d’anar a veure amics en cases on es pugui entrar.
• El dret a poder entrar a les botigues a comprar
• El dret a anar en transport públic
• El dret a tenir l’oportunitat de ser amiga d’altres persones
• El dret a treballar i de ser útil a la societat, i gaudir d’un sou
• El dret a ocupar el temps lliure
• El dret a estimar i ser estimat
• El dret al reconeixement personal
• El dret a promocionar-se a la feina
• El dret a tenir unes relacions sexuals planeres
• El dret a tenir fills i filles, i que aquests siguin considerats normals.
• El dret a ser coneguda com una filla amb orgull exemplar
• El dret a néixer
• El dret a pertànyer a organitzacions polítiques i tenir càrrecs importants de responsabilitat
• El dret a ser considerada com una persona atractiva i maca
• El dret a rebre educació
• El dret a tenir una atenció sanitària adequada, sense tortures ni proves inútils
En definitiva, el dret i la llibertat d’expressar-nos com som amb la nostra diferència i gaudir d’una vida plena. Però això no vol dir en absolut que reivindiqui el fet de ser normal. Vull construir des de la diferència perquè, d’aquesta manera, s’enriqueixin més totes les concepcions de vida.
M. Carme Riu i Pascual
Associació Dones No Estàndards
