En una ocasió tan important com ho és la celebració d’un desè aniversari no podem oblidar que tenim un deute d’agraïment amb les dones que van començar amb nosaltres aquesta aventura i que avui no s’han pogut reunir amb totes les companyes perquè ja no hi són.
Recordar avui la Manuela, l’Anna Maria i l’Àngela, tres dones que van contribuir de manera molt activa a la construcció del nostre Sant Martí i dels espais de relació de les dones martinenques, és més que una obligació moral: és un acte de justícia amb unes dones que van fer una tasca molt valuosa i que eren gairebé anònimes.
La Manuela Gómez, “Manoli” per a les amigues, va ser un dels pilars sobre els que es va construir La Pizarra de Raimunda. Aportava a les companyes el seny, la capacitat de lluita i la tolerància que les demostrava, cada dia, que el riu no arrossega totes les pedres. La seva fermesa va fer de la Manoli una mestra de solidaritat, conscienciació i defensa dels drets humans.La Pizarra va instituir fa sis anys un premi que porta el seu nom, i que en memòria seva reconeix la tasca de les col·laboradores que com la Manoli construeixen una societat millor i més justa per a totes.
L’Anna Maria Figuera va ser la fundadora i l’ànima de La Tela de Penélope. Dona creativa i inquieta, escrivia poesia i relats i va guanyar diversos premis.A l’Anna li agradava abraçar els arbres, disfressar-se i actuar per a les seves companyes les obres que ella mateixa escrivia i dirigia. Participava en tertúlies i debats i sempre tenia paraules amables i “besos de mariposa” per a qui ho pogués necessitar. El primer aniversari de la seva mort les companyes van plantar en memòria seva un arbre al Parc de Sant Martí i entre les seves arrels van dipositar-hi un recull de textos.
L’ànima llibertària de l’Àngela Mariné la va acompanyar fins el darrer moment. Pocs dies abans de la seva mort encara es reunia amb les dones reporteres d’aquest diari i ens desitjava “bones festes” a totes. Secretària de la dona d’Esquerra Republicana de Sant Martí, va estar al front del Casal Català Martinenc durant els difícils anys de la transició. Participant activa de les primeres mobilitzacions feministes de Barcelona, el seu esperit reivindicatiu no va defallir en la construcció dels espais de llibertat de les dones i ens va passar el seu testimoni per continuar endavant en el respecte de la nostra dignitat femenina.
L’Angela, l’Anna i la Manoli són dones que han mort prematurament i quina memòria ens fa rebel·lar-nos contra una vida injusta que ens ha privat de la seva companyia i de la seva aportació abans d’hora. Els llibres d’història no reflectiran la riquesa del seu treball de lluita quotidiana. Quedaria injustament invisibilitzat si nosaltres, que el portem escrit a l’ànima, no aprofitéssim l’oportunitat de recordar que, gràcies a les que ens han precedit i acompanyat en la reivindicació de dones, podem afrontar el futur amb una mica més d’optimisme que fa deu anys.
La seva feina va ser un un primer pas per acabar amb la marginació. Fem un acte de justícia al mantenir-les vives en la memòria, juntament amb totes aquelles dones que van participar de forma activa a la societat civil, en la construcció d’un Sant Martí obert i socialment just que no es pot fer al marge del reconeixement de la llibertat de les dones.
Montserrat Carreras
Consellera de Dona de Sant Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada