divendres, 14 de desembre del 2007

Sant Martí reconeix les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia


En ple 22@ uns jardins interiors entre la Diagonal i la Rambla del Poblenou duran el nom d'una de les dones científiques que més han contribuit al desenvolupament tecnològic, la matemàtica Ada Byron

Augusta Ada Byron, Lady Lovelace (1815-1852)

Els ordinadors actuals tenen com precedent històric l'anomenada Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada d'instruccions, el que avui s'entén per programa.

La Màquina Analítica es deu a Babbage, un científic anglès del segle XIX, destacat per les seves investigacions en física, astronomia i matemàtiques, i marcat pel curiós destí de deixar-ho tot inacabat: ni la Màquina Analítica, ni cap dels projectes d'aplicació de les seves idees que ell mateix va emprendre, es va fer mai realitat. El que sí Babbage va deixar acabada va ser una autobiografia; en ella, rendit davant la tecnologia massa limitada de la seva època, Babbage augura la construcció de la Màquina Analítica per cinc-cents anys després d'ell.

Però l'ordinador, és a dir, la versió electrònica i millorada de la Màquina Analítica, només tardaria cent anys a arribar, i amb ells la immortalitat de Babbage.
El 1816 i en el marc de la Royal Society de la que tots dos eren membres, Babbage va entaular relació amb Lord Byron. Byron era un personatge insòlit de l'aristocràcia liberal anglesa i ja per llavors un poeta de fama. Acabava de ser pare d'una nena, de nom Ada, fruit del seu breu matrimoni amb Annabella Milbanke.

Augusta Ada Byron, va ser una dona singular per a la seva època, una dona apassionada per les matemàtiques. Sa mare va decidir per a ella una educació en què l’estudi de les matemàtiques representava un paper molt important. La seva intuïció, capacitat de raonament i de concentració i la seva imaginació van fer la resta.

Va ser ajudant i patrocinadora de Charles Babagge i va treballar en la seva màquina analítica mecànica. Aquesta màquina permetia calcular qualsevol funció algebraica i encara que no permetia emmagatzemar internament el programa, sí que podia emmagatzemar números; el programa s’introduïa en la màquina per mitjà de targetes. Ada Byron va ser la primera programadora de la història. El programa que va dissenyar per al càlcul dels nombres de Bernoulli a través de la màquina analítica es mostra en la figura.

Byron abandonaria Anglaterra als pocs mesos del naixement d'Ada i de la trobada amb Babbage, començant així un exili que a la fi resultaria definitiu. En la curta i atzarosa vida de viatger que el portaria a diversos països europeus, entre ells Espanya, Byron va alimentar un odi profund i recíproc per Annabella, una correspondència respectuosa amb Babbage, i una intensa relació a distància amb la seva filla; Ada és un nom comú entre les heroïnes de l'obra poètica de Byron.

La infància d'Ada va estar profundament influenciada per la seva mare. En un ambient dens i aïllat, Ada va desenvolupar una intensa afició per les matemàtiques, sota la influència de la seva mare a la que, en els bons temps, Byron havia anomenat "princesa dels paral·lelograms".

Envoltada de llibres i de joguines mecàniques, Ada va transcórrer llargs períodes de la seva infantesa estesa en llit, per causa de malalties diverses de diagnòstic dubtós. Eren temps en que la medicina concebia la salut com equilibri dels humors que circulen pel cos; la teràpia a base de sangoneres i la presència possessiva d'Annabella van conformar la personalitat d'Ada, entre la llanguiment malaltís i el talent creador. L'adolescent Ada es va sentir molt aviat fascinada per la ciència, el que li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar els seus ambients; tot plegat en clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en cos de dona.

Avui dia es reconeix a Ada com autora de diversos conceptes concrets relacionats amb la programació d'ordinadors, tasca que ella definia com "teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i fulles".

Ada era petita, suau i de cabell fosc. El seu matrimoni de 1835 amb un aristòcrata anglès li va donar el títol de Comtessa de Lovelace, però no li va donar pau. En els últims temps de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols, com l'agitada relació amb John Crosse, un busca-raons corredor d'apostes.

Ada va morir víctima del càncer a la mateixa edat que el seu pare Byron, als trenta-sis anys; les restes de tots dos jeuen enterrats a la mateixa tomba.

Els únics homes als que, en vigílies de la mort, Ada va voler veure van ser el seu marit John Crosse, i Babbage.

La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom que s'ha donat a un dels més avançats llenguatges de programació d'ordinadors. Elegit com llenguatge estándard, amb ADA es redacten avui dia tots els programes de tots els ordinadors del Departament de Defensa dels Estats Units. Així doncs, ADA és avui l'idioma utilitzat pels ordinadors més experts i temibles del món.

dimecres, 12 de desembre del 2007

APORTACIONS AL PAD DE SANT MARTÍ



Les dones del Casal Català Martinenc, hem participat en el procés d'aportacions al Pla d'Actuació del Districte de Sant Martí, amb 25 propostes, de les quals el Consell Plenari del passat 4 de desembre va aprovar incloure'n quasi la meitat.





Algunes van ser rebutjades, i d'altres, creiem que encara som a temps d'intentar transaccionar-les. Ho seguirem intentant.


Propostes de les dones del Casal Català Martinenc


- Incloure un centre d’interpretació del Treball de les dones a Can Saladrigas.

- Desplegar un Pla d’acció per a la cohesió digital de gènere. Fomentar la formació i l’accés dels col·lectius de dones a les TIC, per tal de disminuir la divisòria digital de gènere. Impulsar campanyes perquè les dones adquireixin equips informàtics i connexió a la xarxa.

- Impulsar l’accés i l’ús de les aules multimèdia de totes les dones i les entitats de dones.

- Incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, implementació, control i avaluació de totes les polítiques locals, amb el desenvolupament d’indicadors específicament orientats al gènere.

- Desenvolupar nous usos estratègics i aplicacions socials de les TIC a partir de les aportacions de les dones.

- Posar al servei de les dones empresàries centres i recursos vinculats a la societat de la informació. Facilitar ajuts destinats a dones empresàries perquè incorporin les TIC als seus sistemes productius.

- Elaborar un Pla de mesures de conciliació del temps personal i laboral.

- Desplegar i consolidar serveis públics locals de proximitat que permetin resoldre la problemàtica de la conciliació (banc del temps, assistència social, accés a persones cuidadores, suport en tasques escolars...).

- Dotar d’un servei de ludoteca i cura d’infants els actes públics, jornades i seminaris que es realitzin al districte, per tal d’afavorir la participació de dones amb càrregues familiars a aquests actes


- Impulsar la creació de xarxes d’informació entre diferents grups de dones de Sant Martí.

- Promoure noves formes de xarxes socials entre les dones que facilitin serveis
relacionats amb blocs (diaris interactius), compartició d’informació local o noves
maneres d’intercanviar arxius multimèdia d’interès per a les dones.

- Visibilitzar les aportacions de les dones en el camp professional (professores, dissenyadores de continguts, empresàries, investigadores...) i exigir la visibilització de les aportacions socials de les dones.

- Fer propostes al Nomenclàtor amb noms de dones, per tal de visibilitzar les aportacions de les dones.

- Ampliar el Circuit contra la violència vers les dones de Sant Martí, vetllant per la interdisciplinarietat i incorporant-ne nous agents socials (conselleres, jutjats específics, etc).

- Vetllar perquè els mitjans de comunicació locals, com a agents socialitzadors,
eliminin els estereotips vexatoris vers les dones i incorporin nous continguts d’acord amb una realitat social igualitària.

- Impartir formació sobre tècniques de gènere i vetllar per la utilització d’un
llenguatge no sexista en els mitjans públics i privats d'àmbit local.

- Treballar els pressupostos del districte amb perspectiva de gènere.

- Disminuir la fractura de gènere en l’accés als equipaments esportius que existeixen actualment. Potenciar les activitats esportives més practicades per les nenes i les dones: rocòdroms, gimnàstica, natació rítmica, etc.

- Afavorir la recerca, digitalització, producció i comercialització del patrimoni
cultural, arquitectònic, històric, artístic, educatiu i social de les dones de Sant Martí, així com de les publicacions de les entitats de dones, i el seu accés a través d’Internet.

- Editar una versió digital del “Diari de les Dones de Sant Martí” del Consell de les Dones i afegir-hi un link a la pàgina web principal del Districte.

- Crear una xarxa ciutadana de dones com a eina d’acolliment i d’integració de les dones nouvingudes.

- Implementar projectes de sensibilització contra totes les formes de discriminació, especialment per raó de gènere, orientació sexual, raça, etc.

- Impulsar serveis i continguts que potenciïn el perfil emprenedor de les dones.

- Dotar d’un servei de ludoteca i cura d’infants els actes públics, jornades i seminaris que es realitzin al districte, per tal d’afavorir la participació de dones amb càrregues familiars a aquests actes


- Garantir l’accessibilitat i el transport públic de les dones amb discapacitat a tots els actes públics que es realitzin al districte, per tal de fomentar-ne la participació