DONES HIPERACTIVES

De les 114.000 dones que viuen a Sant Martí –un districte de tradició obrera i associativa- unes 75.000 tenen edats compreses entre els 15 i els 65 anys, és a dir, la franja de més activitat.
Per aquests milers de dones, fer una triple jornada és cosa habitual. Per a la majoria ha estat així sempre i d’altres s’han anat adaptant relativament ràpid al treball fora de la llar, tant si és remunerat com si es tracta de treball voluntari. Ben al contrari, els homes no s’han incorporat amb el mateix entusiasme a gaudir de la vida domèstica. I per acabar-ho d’adobar, les administracions i les empreses fomenten la conciliació de la vida laboral i la familiar de les dones, amb la qual cosa som més productives a casa i a la feina. Es a dir, podem treballar més i... també anem més cansades, es clar.

La majoria dels homes, acabada la feina o com a mínim els caps de setmana, disposen d’una mica de temps de descans i desenvolupament personal. Però això és impensable per a les dones amb càrregues familiars. I ciència-ficció si parlem de famílies monomarentals, cada dia més nombroses.

Les dones avui ja no podem parlar només de desigualtats. Ens veiem en greu perill de sentir-nos excloses de la societat per manca de temps per a la participació en les activitats socials i culturals, sindicals i polítiques. I també perquè la precarietat laboral està esdevenint un mal endèmic entre la població femenina i això compromet greument les nostres expectatives en el futur i agreuja la feminització de la pobresa.

També ens condiciona el baix nivell d’accés a les NT, perquè priva moltes dones d’una valuosa eina de gestió del temps; i aquesta realitat esdevé una paradoxa especialment punyent al districte del 22@.

Un altre problema amb que ens trobem és la manca de recursos de transport. La baixa freqüència de pas de la majoria de les línies d’autobusos dintre del districte fa que perdem molt de temps esperant o que hàgim de fer llarguíssims recorreguts per desplaçar-nos. Un exemple: travessar el districte des del Port Olímpic fins el Camp de l’Arpa amb la línia 92 (l’antiga “Catalana”) ens pot suposar més d’una hora. Si agafem el metro (L4), hem d’anar a fer un transbordament a Verdaguer (L5) ó bé dos – a la Pau (L2) i Sda. Família (L5)- i així podem estalviar 10 o 15 minuts. Es a dir que fer quatre viatges per anar i venir de la feina, acaba representant de 3 a 4 hores diàries.

El PAD de Sant Martí, marca com a objectiu prioritari afavorir polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, des de la competència municipal. Però això és especialment difícil d’aplicar en un territori petit. Si s’actua només sobre el territori de Sant Martí, vol dir que es beneficia a les dones que viuen a Sant Martí? Ben segur que la majoria de dones del districte treballen a un altre, o potser fins i tot a un altre municipi. Per tant les mesures d’aquest tipus s’han d’aplicar de manera general a tot el país si es vol que siguin efectives. Es necessita una sensibilització, un canvi de mentalitats profund, de tota la societat per poder modificar de les rutines de producció arreu.

I també cal entendre, que la conciliació afecta per igual a dones i a homes, per que si ells no poden compartir les responsabilitats familiars, la mateixa conciliació es torna en contra de les dones i acaba afavorint la nostra sobreexplotació.