Atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una resolució sobre l’atenció i el tractament de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica. L’acord recull les aspiracions de les associacions de persones afectades per aquestes malalties, que havien presentat una iniciativa legislativa popular que comptava amb més de 140.000 signatures de suport. La representant de la comissió promotora de la iniciativa va defensar el contingut davant el Ple, però va anunciar la seva retirada en benefici de la proposta de resolució sobre el mateix tema.

Aquesta proposta de resolució reconeix que la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica són malalties que afecten significativament la salud i la qualitat de vida de les persones que les pateixen i que tenen un gran impacte social i econòmic. A més, estableix que el sistema públic ha de respondre-hi amb un bon diagnòstic diferencial i un bon tractament per racionalitzar i millorar l’assistència de les persones afectades.

En aquest sentit es desplegaran unitats hospitalàries especialitzades per tot el país que comptaran amb equips multidisciplinars de professionals. La llista d’espera per accedir a aquestes UHE no podrà ser superior als noranta dies, i els informes emesos podran ser presentats per les persones afectades per sol·licitar la incapacitat laboral i les prestacions econòmiques corresponents.

La Comissió Promotora de la iniciativa legislativa popular ens ha fet arribar a tots el grups parlamentaris un comunicat d’agraïment on manifesten el moment especialment emocionant que van viure amb l’aprovació per unanimitat i posterior ovació del públic i dels parlamentaris dempeus. Creuen que s’assolí una fita històrica per a la millora dels tractaments de la FM i la SFC a nivell internacional. I pensen que ara és el moment de transmetre il·lusió i esperança a les més de 200.000 persones afectades per aquestes malalties a Catalunya, com també a les seves famílies. Per últim, manifesten el seu públic agraïment a les més de 140.000 persones que van signar en favor de la iniciativa, així com a totes les organitzacions, institucions, mitjans de comunicació i personalitats que els han donat suport. I també —especialment— al conjunt de les forces polítiques amb representació al Parlament de Catalunya i al seu president, que han sabut fer-se ressò de les necessitats i revindicacions de tants milers de ciutadans i ciutadanes.

PATRÍCIA GOMÀ I PONS
DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Font: La Ciutat

Commemoració 8 març 2008

La commemoració del Dia Internacional de les Dones d’enguany ve marcada per varis factors que refermen la necessitat de la nostra lluita diària i la convicció que encara són moltes les esferes que no reconeixen les dones com a ciutadanes de ple dret.

En l'elecció de la data per a les eleccions a les Corts el govern espanyol ens obliga a quedar-nos a casa reflexionant el 8 de març, la data simbòlica en què s'accentua la denúncia per les desigualtats que les dones encara patim. Però malgrat això, no podem deixar de reivindicar la importància d'aquesta diada i volem fer sentir la nostra veu. És per això, que us animem a totes i a tots a participar i donar suport a les diverses manifestacions, concentracions i actes que es celebrin arreu dels Països Catalans en motiu del 8 de març. Tot i que aquesta vegada haurem de manifestar-nos sense lluir el logotip del nostre partit en pancartes, adhesius... per tractar-se del dia de reflexió de les eleccions generals del diumenge 9 de març.

L'alarma social creada els darrers mesos, atiada per la cúpula de l'Església catòlica i la dreta més reaccionària, ha contribuït a la criminalització de les dones que han escollit lliurement la interrupció del seu embaràs així com dels i les professionals sanitaris que realitzen aquesta mena d'intervencions. Aquesta situació ha posat en evidència per enèsima vegada la indefensió de les dones que no podem exercir amb garanties un dret bàsic com és el dret al propi cos.

L'existència d'una legislació retrògrada que no ha sabut adaptar-se a les diverses necessitats de les dones, junt amb el fet que menys d'un 2,8% dels avortaments realitzats a Catalunya el 2006 hagi tingut lloc en centres hospitalaris públics, demostra que som encara molt lluny de l'avortament lliure i gratuït que ens mereixem. Aquest fet s'agreuja si tenim en compte que el sistema educatiu espanyol no ofereix una educació sexual integral, com demostra el fet que les catalanes de 20 a 24 anys són les que avorten en una taxa més elevada que la resta de grups d'edat.

Gairebé quatre anys després de l'aprovació de la Llei contra la violència de gènere no s'han destinat els mitjans que en garanteixin l'aplicació, d'aquí l'augment continuat de víctimes fins a les 22 dones mortes als Països Catalans el 2007. La violència exercida contra les dones continua sent, després dels accidents de trànsit, la segona causa de mort violenta a l'Estat espanyol, una xacra que és imprescindible eradicar amb l'aplicació real d'una legislació vertaderament integral.

Ara més que mai, no podem deixar d'exigir que els Països Catalans necessiten dones que puguin decidir sobre el seu cos, que no pateixin cap tipus de violència ni discriminació, dones que puguin exercir els seus drets i contribuir en tots els àmbits amb els seus sabers. El nostre país necessita, d'una vegada per totes, dones amb tots els drets.

Esquerra Republicana de Catalunya i JERC

El més important del camí recorregut

Aquesta és la història d’unes persones que després de molts segles de silenci, probablement des de sempre, se’ls ha donat l’opció a la paraula i, per tant, a la possibilitat d’estimar i ser estimades. Quan una dona neix diferent –o circumstancialment es fa diferent físicament en un moment de la seva vida– es transforma, almenys fins ara, en un objecte social de menyspreu i discriminació i, per tant, es veu condemnada a la incomunicació. Aquesta segregació no es produeix en grup, com podria ser el cas de la marginació que pateixen les persones d’ètnies diferents. Estic parlant de persones a les quals des de sempre, o molt aviat en la seva vida, no se’ls ha respectat el dret a la diversitat. Aquesta riquesa de la diversitat no està dins de la normalitat, i tot el que no està dins de la normalitat es considera socialment com una pèrdua. Pèrdua que, com totes les pèrdues en el nostre món occidental, no se suporten; es dissimulen, s’amaguen o, en tot cas, es pateixen com a sacrifici. En el transcurs de la vida sempre estem perdent i guanyant coses, però només la nostra manera de ser ens porta que ens aferrem únicament a guanyar, com si fossin independents el guanyar i el perdre. Volem ser joves i tenir, a més, experiència. Volem que el nostre físic sigui d’unes determinades mesures i a més ser profundes i serenes. Volem, volem, volem, i tant volem que no ens adonem que, de tant voler, ho perdem tot. Perdem el temps de la nostra vida, quan potser és l’únic que en realitat posseïm. Vivim només per aparentar, per amagar allò que no ens agrada, i aquesta convicció fa que mai valorem allò que tenim, que en definitiva és el present. Tota aquesta situació tan escandalosament desposseïda de respecte humà va fer que unes grans, distingides, admirables i honorífiques persones creessin diverses associacions per ajudar els subjectes d’aquesta societat que patien aquestes greus humiliacions.

El moviment per al respecte entre les persones fa temps que està en dansa, però hem de continuar treballant-hi amb energia. Dic que el moviment està en dansa perquè la gent balla amb alegria, de forma lúdica i s’ho passa bé. A mi m’agrada molt ballar i m’ho he passat esplèndidament bé ballant, tant al ritme d’una música com al ritme d’un moviment, per a una societat justa, harmònica i pluridiferencial, treballant per:

• La llibertat i el respecte
• Poder dir no a la dependència
• Poder dir no a la humiliació personal i cridar fort que tots i totes som dignes de ser qui som i com som
• El respecte de tots els drets humans de totes les dones i homes del món
• El dret a sortir de casa i no estar empresonada entre quatre parets perquè no es poden baixar les escales o perquè no es passa per les portes.
• El dret a fer les necessitats al vàter i no en qualsevol lloc perquè no s’hi pot entrar.
• El dret a anar pel carrer sense necessitat de fer una expedició alpinista.
• El dret d’anar a veure amics en cases on es pugui entrar.
• El dret a poder entrar a les botigues a comprar
• El dret a anar en transport públic
• El dret a tenir l’oportunitat de ser amiga d’altres persones
• El dret a treballar i de ser útil a la societat, i gaudir d’un sou
• El dret a ocupar el temps lliure
• El dret a estimar i ser estimat
• El dret al reconeixement personal
• El dret a promocionar-se a la feina
• El dret a tenir unes relacions sexuals planeres
• El dret a tenir fills i filles, i que aquests siguin considerats normals.
• El dret a ser coneguda com una filla amb orgull exemplar
• El dret a néixer
• El dret a pertànyer a organitzacions polítiques i tenir càrrecs importants de responsabilitat
• El dret a ser considerada com una persona atractiva i maca
• El dret a rebre educació
• El dret a tenir una atenció sanitària adequada, sense tortures ni proves inútils

En definitiva, el dret i la llibertat d’expressar-nos com som amb la nostra diferència i gaudir d’una vida plena. Però això no vol dir en absolut que reivindiqui el fet de ser normal. Vull construir des de la diferència perquè, d’aquesta manera, s’enriqueixin més totes les concepcions de vida.

M. Carme Riu i Pascual
Associació Dones No Estàndards

Sant Martí reconeix les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia

En ple 22@ uns jardins interiors entre la Diagonal i la Rambla del Poblenou duran el nom d'una de les dones científiques que més han contribuit al desenvolupament tecnològic, la matemàtica Ada Byron

Augusta Ada Byron, Lady Lovelace (1815-1852)

Els ordinadors actuals tenen com precedent històric l'anomenada Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada d'instruccions, el que avui s'entén per programa.

La Màquina Analítica es deu a Babbage, un científic anglès del segle XIX, destacat per les seves investigacions en física, astronomia i matemàtiques, i marcat pel curiós destí de deixar-ho tot inacabat: ni la Màquina Analítica, ni cap dels projectes d'aplicació de les seves idees que ell mateix va emprendre, es va fer mai realitat. El que sí Babbage va deixar acabada va ser una autobiografia; en ella, rendit davant la tecnologia massa limitada de la seva època, Babbage augura la construcció de la Màquina Analítica per cinc-cents anys després d'ell.

Però l'ordinador, és a dir, la versió electrònica i millorada de la Màquina Analítica, només tardaria cent anys a arribar, i amb ells la immortalitat de Babbage.
El 1816 i en el marc de la Royal Society de la que tots dos eren membres, Babbage va entaular relació amb Lord Byron. Byron era un personatge insòlit de l'aristocràcia liberal anglesa i ja per llavors un poeta de fama. Acabava de ser pare d'una nena, de nom Ada, fruit del seu breu matrimoni amb Annabella Milbanke.

Augusta Ada Byron, va ser una dona singular per a la seva època, una dona apassionada per les matemàtiques. Sa mare va decidir per a ella una educació en què l’estudi de les matemàtiques representava un paper molt important. La seva intuïció, capacitat de raonament i de concentració i la seva imaginació van fer la resta.

Va ser ajudant i patrocinadora de Charles Babagge i va treballar en la seva màquina analítica mecànica. Aquesta màquina permetia calcular qualsevol funció algebraica i encara que no permetia emmagatzemar internament el programa, sí que podia emmagatzemar números; el programa s’introduïa en la màquina per mitjà de targetes. Ada Byron va ser la primera programadora de la història. El programa que va dissenyar per al càlcul dels nombres de Bernoulli a través de la màquina analítica es mostra en la figura.

Byron abandonaria Anglaterra als pocs mesos del naixement d'Ada i de la trobada amb Babbage, començant així un exili que a la fi resultaria definitiu. En la curta i atzarosa vida de viatger que el portaria a diversos països europeus, entre ells Espanya, Byron va alimentar un odi profund i recíproc per Annabella, una correspondència respectuosa amb Babbage, i una intensa relació a distància amb la seva filla; Ada és un nom comú entre les heroïnes de l'obra poètica de Byron.

La infància d'Ada va estar profundament influenciada per la seva mare. En un ambient dens i aïllat, Ada va desenvolupar una intensa afició per les matemàtiques, sota la influència de la seva mare a la que, en els bons temps, Byron havia anomenat "princesa dels paral·lelograms".

Envoltada de llibres i de joguines mecàniques, Ada va transcórrer llargs períodes de la seva infantesa estesa en llit, per causa de malalties diverses de diagnòstic dubtós. Eren temps en que la medicina concebia la salut com equilibri dels humors que circulen pel cos; la teràpia a base de sangoneres i la presència possessiva d'Annabella van conformar la personalitat d'Ada, entre la llanguiment malaltís i el talent creador. L'adolescent Ada es va sentir molt aviat fascinada per la ciència, el que li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar els seus ambients; tot plegat en clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en cos de dona.

Avui dia es reconeix a Ada com autora de diversos conceptes concrets relacionats amb la programació d'ordinadors, tasca que ella definia com "teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i fulles".

Ada era petita, suau i de cabell fosc. El seu matrimoni de 1835 amb un aristòcrata anglès li va donar el títol de Comtessa de Lovelace, però no li va donar pau. En els últims temps de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols, com l'agitada relació amb John Crosse, un busca-raons corredor d'apostes.

Ada va morir víctima del càncer a la mateixa edat que el seu pare Byron, als trenta-sis anys; les restes de tots dos jeuen enterrats a la mateixa tomba.

Els únics homes als que, en vigílies de la mort, Ada va voler veure van ser el seu marit John Crosse, i Babbage.

La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom que s'ha donat a un dels més avançats llenguatges de programació d'ordinadors. Elegit com llenguatge estándard, amb ADA es redacten avui dia tots els programes de tots els ordinadors del Departament de Defensa dels Estats Units. Així doncs, ADA és avui l'idioma utilitzat pels ordinadors més experts i temibles del món.

APORTACIONS AL PAD DE SANT MARTÍ

Les dones del Casal Català Martinenc, hem participat en el procés d'aportacions al Pla d'Actuació del Districte de Sant Martí, amb 25 propostes, de les quals el Consell Plenari del passat 4 de desembre va aprovar incloure'n quasi la meitat.

Algunes van ser rebutjades, i d'altres, creiem que encara som a temps d'intentar transaccionar-les. Ho seguirem intentant.

Propostes de les dones del Casal Català Martinenc

- Incloure un centre d’interpretació del Treball de les dones a Can Saladrigas.

- Desplegar un Pla d’acció per a la cohesió digital de gènere. Fomentar la formació i l’accés dels col·lectius de dones a les TIC, per tal de disminuir la divisòria digital de gènere. Impulsar campanyes perquè les dones adquireixin equips informàtics i connexió a la xarxa.

- Impulsar l’accés i l’ús de les aules multimèdia de totes les dones i les entitats de dones.

- Incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, implementació, control i avaluació de totes les polítiques locals, amb el desenvolupament d’indicadors específicament orientats al gènere.

- Desenvolupar nous usos estratègics i aplicacions socials de les TIC a partir de les aportacions de les dones.

- Posar al servei de les dones empresàries centres i recursos vinculats a la societat de la informació. Facilitar ajuts destinats a dones empresàries perquè incorporin les TIC als seus sistemes productius.

- Elaborar un Pla de mesures de conciliació del temps personal i laboral.

- Desplegar i consolidar serveis públics locals de proximitat que permetin resoldre la problemàtica de la conciliació (banc del temps, assistència social, accés a persones cuidadores, suport en tasques escolars...).

- Dotar d’un servei de ludoteca i cura d’infants els actes públics, jornades i seminaris que es realitzin al districte, per tal d’afavorir la participació de dones amb càrregues familiars a aquests actes


- Impulsar la creació de xarxes d’informació entre diferents grups de dones de Sant Martí.

- Promoure noves formes de xarxes socials entre les dones que facilitin serveis
relacionats amb blocs (diaris interactius), compartició d’informació local o noves
maneres d’intercanviar arxius multimèdia d’interès per a les dones.

- Visibilitzar les aportacions de les dones en el camp professional (professores, dissenyadores de continguts, empresàries, investigadores...) i exigir la visibilització de les aportacions socials de les dones.

- Fer propostes al Nomenclàtor amb noms de dones, per tal de visibilitzar les aportacions de les dones.

- Ampliar el Circuit contra la violència vers les dones de Sant Martí, vetllant per la interdisciplinarietat i incorporant-ne nous agents socials (conselleres, jutjats específics, etc).

- Vetllar perquè els mitjans de comunicació locals, com a agents socialitzadors,
eliminin els estereotips vexatoris vers les dones i incorporin nous continguts d’acord amb una realitat social igualitària.

- Impartir formació sobre tècniques de gènere i vetllar per la utilització d’un
llenguatge no sexista en els mitjans públics i privats d'àmbit local.

- Treballar els pressupostos del districte amb perspectiva de gènere.

- Disminuir la fractura de gènere en l’accés als equipaments esportius que existeixen actualment. Potenciar les activitats esportives més practicades per les nenes i les dones: rocòdroms, gimnàstica, natació rítmica, etc.

- Afavorir la recerca, digitalització, producció i comercialització del patrimoni
cultural, arquitectònic, històric, artístic, educatiu i social de les dones de Sant Martí, així com de les publicacions de les entitats de dones, i el seu accés a través d’Internet.

- Editar una versió digital del “Diari de les Dones de Sant Martí” del Consell de les Dones i afegir-hi un link a la pàgina web principal del Districte.

- Crear una xarxa ciutadana de dones com a eina d’acolliment i d’integració de les dones nouvingudes.

- Implementar projectes de sensibilització contra totes les formes de discriminació, especialment per raó de gènere, orientació sexual, raça, etc.

- Impulsar serveis i continguts que potenciïn el perfil emprenedor de les dones.

- Dotar d’un servei de ludoteca i cura d’infants els actes públics, jornades i seminaris que es realitzin al districte, per tal d’afavorir la participació de dones amb càrregues familiars a aquests actes

- Garantir l’accessibilitat i el transport públic de les dones amb discapacitat a tots els actes públics que es realitzin al districte, per tal de fomentar-ne la participació

DONES HIPERACTIVES

De les 114.000 dones que viuen a Sant Martí –un districte de tradició obrera i associativa- unes 75.000 tenen edats compreses entre els 15 i els 65 anys, és a dir, la franja de més activitat.
Per aquests milers de dones, fer una triple jornada és cosa habitual. Per a la majoria ha estat així sempre i d’altres s’han anat adaptant relativament ràpid al treball fora de la llar, tant si és remunerat com si es tracta de treball voluntari. Ben al contrari, els homes no s’han incorporat amb el mateix entusiasme a gaudir de la vida domèstica. I per acabar-ho d’adobar, les administracions i les empreses fomenten la conciliació de la vida laboral i la familiar de les dones, amb la qual cosa som més productives a casa i a la feina. Es a dir, podem treballar més i... també anem més cansades, es clar.

La majoria dels homes, acabada la feina o com a mínim els caps de setmana, disposen d’una mica de temps de descans i desenvolupament personal. Però això és impensable per a les dones amb càrregues familiars. I ciència-ficció si parlem de famílies monomarentals, cada dia més nombroses.

Les dones avui ja no podem parlar només de desigualtats. Ens veiem en greu perill de sentir-nos excloses de la societat per manca de temps per a la participació en les activitats socials i culturals, sindicals i polítiques. I també perquè la precarietat laboral està esdevenint un mal endèmic entre la població femenina i això compromet greument les nostres expectatives en el futur i agreuja la feminització de la pobresa.

També ens condiciona el baix nivell d’accés a les NT, perquè priva moltes dones d’una valuosa eina de gestió del temps; i aquesta realitat esdevé una paradoxa especialment punyent al districte del 22@.

Un altre problema amb que ens trobem és la manca de recursos de transport. La baixa freqüència de pas de la majoria de les línies d’autobusos dintre del districte fa que perdem molt de temps esperant o que hàgim de fer llarguíssims recorreguts per desplaçar-nos. Un exemple: travessar el districte des del Port Olímpic fins el Camp de l’Arpa amb la línia 92 (l’antiga “Catalana”) ens pot suposar més d’una hora. Si agafem el metro (L4), hem d’anar a fer un transbordament a Verdaguer (L5) ó bé dos – a la Pau (L2) i Sda. Família (L5)- i així podem estalviar 10 o 15 minuts. Es a dir que fer quatre viatges per anar i venir de la feina, acaba representant de 3 a 4 hores diàries.

El PAD de Sant Martí, marca com a objectiu prioritari afavorir polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, des de la competència municipal. Però això és especialment difícil d’aplicar en un territori petit. Si s’actua només sobre el territori de Sant Martí, vol dir que es beneficia a les dones que viuen a Sant Martí? Ben segur que la majoria de dones del districte treballen a un altre, o potser fins i tot a un altre municipi. Per tant les mesures d’aquest tipus s’han d’aplicar de manera general a tot el país si es vol que siguin efectives. Es necessita una sensibilització, un canvi de mentalitats profund, de tota la societat per poder modificar de les rutines de producció arreu.

I també cal entendre, que la conciliació afecta per igual a dones i a homes, per que si ells no poden compartir les responsabilitats familiars, la mateixa conciliació es torna en contra de les dones i acaba afavorint la nostra sobreexplotació.

LES DONES I LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Un dels pitjors problemes que detecten tots els observatoris que recullen dades sobre societat de la informació és el de la fractura digital de gènere: l’ús de les TIC per part de les dones no és tan intensiu com en el cas dels homes. Les dones no entren al món de la tecnologia en la mateixa mesura, ja que el benefici que troben és marginal. La tecnologia com eina de treball és teòricament neutra, però tot i ser cert en un principi, les dones generalment acostumen a dedicar més temps a la seva vida personal i familiar que els homes. En quant als continguts actuals dels serveis de la societat de la informació acostumen a ser androcèntrics i molts cops sexistes. És el peix que es mossega la cua: com que hi ha més homes que s’hi dediquen, que els dissenyen i que els consumeixen, és lògic que els productes resultants girin al voltant dels seus interessos. I com més s’allunyen dels interessos femenins, menys dones veuen atractiva l’oferta. Per tant cal trencar el cercle des de les polítiques públiques, promovent el disseny a partir de les necessitats de les dones alhora que s’impulsen els continguts promoguts per dones.