Sant Martí reconeix les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia

En ple 22@ uns jardins interiors entre la Diagonal i la Rambla del Poblenou duran el nom d'una de les dones científiques que més han contribuit al desenvolupament tecnològic, la matemàtica Ada Byron

Augusta Ada Byron, Lady Lovelace (1815-1852)

Els ordinadors actuals tenen com precedent històric l'anomenada Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada d'instruccions, el que avui s'entén per programa.

La Màquina Analítica es deu a Babbage, un científic anglès del segle XIX, destacat per les seves investigacions en física, astronomia i matemàtiques, i marcat pel curiós destí de deixar-ho tot inacabat: ni la Màquina Analítica, ni cap dels projectes d'aplicació de les seves idees que ell mateix va emprendre, es va fer mai realitat. El que sí Babbage va deixar acabada va ser una autobiografia; en ella, rendit davant la tecnologia massa limitada de la seva època, Babbage augura la construcció de la Màquina Analítica per cinc-cents anys després d'ell.

Però l'ordinador, és a dir, la versió electrònica i millorada de la Màquina Analítica, només tardaria cent anys a arribar, i amb ells la immortalitat de Babbage.
El 1816 i en el marc de la Royal Society de la que tots dos eren membres, Babbage va entaular relació amb Lord Byron. Byron era un personatge insòlit de l'aristocràcia liberal anglesa i ja per llavors un poeta de fama. Acabava de ser pare d'una nena, de nom Ada, fruit del seu breu matrimoni amb Annabella Milbanke.

Augusta Ada Byron, va ser una dona singular per a la seva època, una dona apassionada per les matemàtiques. Sa mare va decidir per a ella una educació en què l’estudi de les matemàtiques representava un paper molt important. La seva intuïció, capacitat de raonament i de concentració i la seva imaginació van fer la resta.

Va ser ajudant i patrocinadora de Charles Babagge i va treballar en la seva màquina analítica mecànica. Aquesta màquina permetia calcular qualsevol funció algebraica i encara que no permetia emmagatzemar internament el programa, sí que podia emmagatzemar números; el programa s’introduïa en la màquina per mitjà de targetes. Ada Byron va ser la primera programadora de la història. El programa que va dissenyar per al càlcul dels nombres de Bernoulli a través de la màquina analítica es mostra en la figura.

Byron abandonaria Anglaterra als pocs mesos del naixement d'Ada i de la trobada amb Babbage, començant així un exili que a la fi resultaria definitiu. En la curta i atzarosa vida de viatger que el portaria a diversos països europeus, entre ells Espanya, Byron va alimentar un odi profund i recíproc per Annabella, una correspondència respectuosa amb Babbage, i una intensa relació a distància amb la seva filla; Ada és un nom comú entre les heroïnes de l'obra poètica de Byron.

La infància d'Ada va estar profundament influenciada per la seva mare. En un ambient dens i aïllat, Ada va desenvolupar una intensa afició per les matemàtiques, sota la influència de la seva mare a la que, en els bons temps, Byron havia anomenat "princesa dels paral·lelograms".

Envoltada de llibres i de joguines mecàniques, Ada va transcórrer llargs períodes de la seva infantesa estesa en llit, per causa de malalties diverses de diagnòstic dubtós. Eren temps en que la medicina concebia la salut com equilibri dels humors que circulen pel cos; la teràpia a base de sangoneres i la presència possessiva d'Annabella van conformar la personalitat d'Ada, entre la llanguiment malaltís i el talent creador. L'adolescent Ada es va sentir molt aviat fascinada per la ciència, el que li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar els seus ambients; tot plegat en clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en cos de dona.

Avui dia es reconeix a Ada com autora de diversos conceptes concrets relacionats amb la programació d'ordinadors, tasca que ella definia com "teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i fulles".

Ada era petita, suau i de cabell fosc. El seu matrimoni de 1835 amb un aristòcrata anglès li va donar el títol de Comtessa de Lovelace, però no li va donar pau. En els últims temps de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols, com l'agitada relació amb John Crosse, un busca-raons corredor d'apostes.

Ada va morir víctima del càncer a la mateixa edat que el seu pare Byron, als trenta-sis anys; les restes de tots dos jeuen enterrats a la mateixa tomba.

Els únics homes als que, en vigílies de la mort, Ada va voler veure van ser el seu marit John Crosse, i Babbage.

La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom que s'ha donat a un dels més avançats llenguatges de programació d'ordinadors. Elegit com llenguatge estándard, amb ADA es redacten avui dia tots els programes de tots els ordinadors del Departament de Defensa dels Estats Units. Així doncs, ADA és avui l'idioma utilitzat pels ordinadors més experts i temibles del món.

APORTACIONS AL PAD DE SANT MARTÍ

Les dones del Casal Català Martinenc, hem participat en el procés d'aportacions al Pla d'Actuació del Districte de Sant Martí, amb 25 propostes, de les quals el Consell Plenari del passat 4 de desembre va aprovar incloure'n quasi la meitat.

Algunes van ser rebutjades, i d'altres, creiem que encara som a temps d'intentar transaccionar-les. Ho seguirem intentant.

Propostes de les dones del Casal Català Martinenc

- Incloure un centre d’interpretació del Treball de les dones a Can Saladrigas.

- Desplegar un Pla d’acció per a la cohesió digital de gènere. Fomentar la formació i l’accés dels col·lectius de dones a les TIC, per tal de disminuir la divisòria digital de gènere. Impulsar campanyes perquè les dones adquireixin equips informàtics i connexió a la xarxa.

- Impulsar l’accés i l’ús de les aules multimèdia de totes les dones i les entitats de dones.

- Incorporar la perspectiva de gènere en la planificació, implementació, control i avaluació de totes les polítiques locals, amb el desenvolupament d’indicadors específicament orientats al gènere.

- Desenvolupar nous usos estratègics i aplicacions socials de les TIC a partir de les aportacions de les dones.

- Posar al servei de les dones empresàries centres i recursos vinculats a la societat de la informació. Facilitar ajuts destinats a dones empresàries perquè incorporin les TIC als seus sistemes productius.

- Elaborar un Pla de mesures de conciliació del temps personal i laboral.

- Desplegar i consolidar serveis públics locals de proximitat que permetin resoldre la problemàtica de la conciliació (banc del temps, assistència social, accés a persones cuidadores, suport en tasques escolars...).

- Dotar d’un servei de ludoteca i cura d’infants els actes públics, jornades i seminaris que es realitzin al districte, per tal d’afavorir la participació de dones amb càrregues familiars a aquests actes


- Impulsar la creació de xarxes d’informació entre diferents grups de dones de Sant Martí.

- Promoure noves formes de xarxes socials entre les dones que facilitin serveis
relacionats amb blocs (diaris interactius), compartició d’informació local o noves
maneres d’intercanviar arxius multimèdia d’interès per a les dones.

- Visibilitzar les aportacions de les dones en el camp professional (professores, dissenyadores de continguts, empresàries, investigadores...) i exigir la visibilització de les aportacions socials de les dones.

- Fer propostes al Nomenclàtor amb noms de dones, per tal de visibilitzar les aportacions de les dones.

- Ampliar el Circuit contra la violència vers les dones de Sant Martí, vetllant per la interdisciplinarietat i incorporant-ne nous agents socials (conselleres, jutjats específics, etc).

- Vetllar perquè els mitjans de comunicació locals, com a agents socialitzadors,
eliminin els estereotips vexatoris vers les dones i incorporin nous continguts d’acord amb una realitat social igualitària.

- Impartir formació sobre tècniques de gènere i vetllar per la utilització d’un
llenguatge no sexista en els mitjans públics i privats d'àmbit local.

- Treballar els pressupostos del districte amb perspectiva de gènere.

- Disminuir la fractura de gènere en l’accés als equipaments esportius que existeixen actualment. Potenciar les activitats esportives més practicades per les nenes i les dones: rocòdroms, gimnàstica, natació rítmica, etc.

- Afavorir la recerca, digitalització, producció i comercialització del patrimoni
cultural, arquitectònic, històric, artístic, educatiu i social de les dones de Sant Martí, així com de les publicacions de les entitats de dones, i el seu accés a través d’Internet.

- Editar una versió digital del “Diari de les Dones de Sant Martí” del Consell de les Dones i afegir-hi un link a la pàgina web principal del Districte.

- Crear una xarxa ciutadana de dones com a eina d’acolliment i d’integració de les dones nouvingudes.

- Implementar projectes de sensibilització contra totes les formes de discriminació, especialment per raó de gènere, orientació sexual, raça, etc.

- Impulsar serveis i continguts que potenciïn el perfil emprenedor de les dones.

- Dotar d’un servei de ludoteca i cura d’infants els actes públics, jornades i seminaris que es realitzin al districte, per tal d’afavorir la participació de dones amb càrregues familiars a aquests actes

- Garantir l’accessibilitat i el transport públic de les dones amb discapacitat a tots els actes públics que es realitzin al districte, per tal de fomentar-ne la participació

DONES HIPERACTIVES

De les 114.000 dones que viuen a Sant Martí –un districte de tradició obrera i associativa- unes 75.000 tenen edats compreses entre els 15 i els 65 anys, és a dir, la franja de més activitat.
Per aquests milers de dones, fer una triple jornada és cosa habitual. Per a la majoria ha estat així sempre i d’altres s’han anat adaptant relativament ràpid al treball fora de la llar, tant si és remunerat com si es tracta de treball voluntari. Ben al contrari, els homes no s’han incorporat amb el mateix entusiasme a gaudir de la vida domèstica. I per acabar-ho d’adobar, les administracions i les empreses fomenten la conciliació de la vida laboral i la familiar de les dones, amb la qual cosa som més productives a casa i a la feina. Es a dir, podem treballar més i... també anem més cansades, es clar.

La majoria dels homes, acabada la feina o com a mínim els caps de setmana, disposen d’una mica de temps de descans i desenvolupament personal. Però això és impensable per a les dones amb càrregues familiars. I ciència-ficció si parlem de famílies monomarentals, cada dia més nombroses.

Les dones avui ja no podem parlar només de desigualtats. Ens veiem en greu perill de sentir-nos excloses de la societat per manca de temps per a la participació en les activitats socials i culturals, sindicals i polítiques. I també perquè la precarietat laboral està esdevenint un mal endèmic entre la població femenina i això compromet greument les nostres expectatives en el futur i agreuja la feminització de la pobresa.

També ens condiciona el baix nivell d’accés a les NT, perquè priva moltes dones d’una valuosa eina de gestió del temps; i aquesta realitat esdevé una paradoxa especialment punyent al districte del 22@.

Un altre problema amb que ens trobem és la manca de recursos de transport. La baixa freqüència de pas de la majoria de les línies d’autobusos dintre del districte fa que perdem molt de temps esperant o que hàgim de fer llarguíssims recorreguts per desplaçar-nos. Un exemple: travessar el districte des del Port Olímpic fins el Camp de l’Arpa amb la línia 92 (l’antiga “Catalana”) ens pot suposar més d’una hora. Si agafem el metro (L4), hem d’anar a fer un transbordament a Verdaguer (L5) ó bé dos – a la Pau (L2) i Sda. Família (L5)- i així podem estalviar 10 o 15 minuts. Es a dir que fer quatre viatges per anar i venir de la feina, acaba representant de 3 a 4 hores diàries.

El PAD de Sant Martí, marca com a objectiu prioritari afavorir polítiques de conciliació de la vida laboral, familiar i personal, des de la competència municipal. Però això és especialment difícil d’aplicar en un territori petit. Si s’actua només sobre el territori de Sant Martí, vol dir que es beneficia a les dones que viuen a Sant Martí? Ben segur que la majoria de dones del districte treballen a un altre, o potser fins i tot a un altre municipi. Per tant les mesures d’aquest tipus s’han d’aplicar de manera general a tot el país si es vol que siguin efectives. Es necessita una sensibilització, un canvi de mentalitats profund, de tota la societat per poder modificar de les rutines de producció arreu.

I també cal entendre, que la conciliació afecta per igual a dones i a homes, per que si ells no poden compartir les responsabilitats familiars, la mateixa conciliació es torna en contra de les dones i acaba afavorint la nostra sobreexplotació.

LES DONES I LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Un dels pitjors problemes que detecten tots els observatoris que recullen dades sobre societat de la informació és el de la fractura digital de gènere: l’ús de les TIC per part de les dones no és tan intensiu com en el cas dels homes. Les dones no entren al món de la tecnologia en la mateixa mesura, ja que el benefici que troben és marginal. La tecnologia com eina de treball és teòricament neutra, però tot i ser cert en un principi, les dones generalment acostumen a dedicar més temps a la seva vida personal i familiar que els homes. En quant als continguts actuals dels serveis de la societat de la informació acostumen a ser androcèntrics i molts cops sexistes. És el peix que es mossega la cua: com que hi ha més homes que s’hi dediquen, que els dissenyen i que els consumeixen, és lògic que els productes resultants girin al voltant dels seus interessos. I com més s’allunyen dels interessos femenins, menys dones veuen atractiva l’oferta. Per tant cal trencar el cercle des de les polítiques públiques, promovent el disseny a partir de les necessitats de les dones alhora que s’impulsen els continguts promoguts per dones.

Solidaritat, llibertat i "besos de mariposa"

En una ocasió tan important com ho és la celebració d’un desè aniversari no podem oblidar que tenim un deute d’agraïment amb les dones que van començar amb nosaltres aquesta aventura i que avui no s’han pogut reunir amb totes les companyes perquè ja no hi són.

Recordar avui la Manuela, l’Anna Maria i l’Àngela, tres dones que van contribuir de manera molt activa a la construcció del nostre Sant Martí i dels espais de relació de les dones martinenques, és més que una obligació moral: és un acte de justícia amb unes dones que van fer una tasca molt valuosa i que eren gairebé anònimes.

La Manuela Gómez, “Manoli” per a les amigues, va ser un dels pilars sobre els que es va construir La Pizarra de Raimunda. Aportava a les companyes el seny, la capacitat de lluita i la tolerància que les demostrava, cada dia, que el riu no arrossega totes les pedres. La seva fermesa va fer de la Manoli una mestra de solidaritat, conscienciació i defensa dels drets humans.La Pizarra va instituir fa sis anys un premi que porta el seu nom, i que en memòria seva reconeix la tasca de les col·laboradores que com la Manoli construeixen una societat millor i més justa per a totes.

L’Anna Maria Figuera va ser la fundadora i l’ànima de La Tela de Penélope. Dona creativa i inquieta, escrivia poesia i relats i va guanyar diversos premis.A l’Anna li agradava abraçar els arbres, disfressar-se i actuar per a les seves companyes les obres que ella mateixa escrivia i dirigia. Participava en tertúlies i debats i sempre tenia paraules amables i “besos de mariposa” per a qui ho pogués necessitar. El primer aniversari de la seva mort les companyes van plantar en memòria seva un arbre al Parc de Sant Martí i entre les seves arrels van dipositar-hi un recull de textos.

L’ànima llibertària de l’Àngela Mariné la va acompanyar fins el darrer moment. Pocs dies abans de la seva mort encara es reunia amb les dones reporteres d’aquest diari i ens desitjava “bones festes” a totes. Secretària de la dona d’Esquerra Republicana de Sant Martí, va estar al front del Casal Català Martinenc durant els difícils anys de la transició. Participant activa de les primeres mobilitzacions feministes de Barcelona, el seu esperit reivindicatiu no va defallir en la construcció dels espais de llibertat de les dones i ens va passar el seu testimoni per continuar endavant en el respecte de la nostra dignitat femenina.

L’Angela, l’Anna i la Manoli són dones que han mort prematurament i quina memòria ens fa rebel·lar-nos contra una vida injusta que ens ha privat de la seva companyia i de la seva aportació abans d’hora. Els llibres d’història no reflectiran la riquesa del seu treball de lluita quotidiana. Quedaria injustament invisibilitzat si nosaltres, que el portem escrit a l’ànima, no aprofitéssim l’oportunitat de recordar que, gràcies a les que ens han precedit i acompanyat en la reivindicació de dones, podem afrontar el futur amb una mica més d’optimisme que fa deu anys.

La seva feina va ser un un primer pas per acabar amb la marginació. Fem un acte de justícia al mantenir-les vives en la memòria, juntament amb totes aquelles dones que van participar de forma activa a la societat civil, en la construcció d’un Sant Martí obert i socialment just que no es pot fer al marge del reconeixement de la llibertat de les dones.

Montserrat Carreras

Consellera de Dona de Sant Martí

QÜESTIONS DE TEMPS: JA FA MÉS D'UN ANY

Ja fa més d'un any que l'Ajuntament del Districte de Sant Martí va aprovar una proposta d'acord sobre un pla de mesures de concialició del temps laboral i personal. De moment encara no s'ha anat més ennllà, però esperem que la nova legislatura serveixi per a desplegar totes les bones intencions i promeses del mandat anterior.

Proposta d’acord sobre el desenvolupament d’un pla de mesures de conciliació del temps laboral, familiar i personal.

Amb la industrialització, el fenomen de la divisió del treball en funció del gènere va adjudicar la responsabilitat del treball productiu –públic, remunerat i socialment valorat- als homes i el treball reproductiu –privat, sense retribució econòmica i amb poc reconeixement social- a les dones. Aquest model se sustentava en una estructura familiar nuclear, composta per un matrimoni i els seus fills.

Actualment, aquest model s’està transformant. Les dones s’han incorporant massivament al mercat de treball; les estructures familiars s’han diversificat; amb la globalització de l’economia i l’implementació de les NT, les empreses han de modificar substancialment les rutines productives; el mercat laboral s’ha precaritzat, els fenòmens migratoris s’han disparat i els rols socials han canviat subtancialment. En definitiva, el binomi tradicional “temps per treballar/temps per viure” s’ha desdibuixat i la tradicional divisió del treball en funció del gènere ha deixat de tenir sentit.

En aquest nou context es fa imprescindible desenvolupar eines que fomentin la igualtat dels drets laborals de les dones i la corresponsabilització dels homes a les responsabilitats familiars.Encara estem molt lluny d’aconseguir aquests objectius i sovint, les dones es veuen en la necessitat de deixar de banda la reivindicació dels seus drets fonamentals, per assumir tant el treball productiu com el reproductiu. I les dobles i triples jornades tan habituals entre la població femenina van en detriment de la salut, la promoció econòmica i el desenvolupament personal de les dones, i les priva del control del seu temps i la seva llibertat.

PROPOSTA:

L’equip de govern de l’Ajuntament del Districte de Sant Martí, entenent que és essencial i urgent que l’administració local desenvolupi polítiques de conciliació del temps laboral, familiar i personal dels homes i les dones, com un requisit indispensable en la igualtat d’oportunitats, es compromet a desenvolupar, dins del seu àmbit de competències i en coherència amb els principis orientadors del Pla Municipal per a les dones 2005-2009, un pla transversal de mesures de conciliació del temps al voltant del següents eixos:

- Promoure serveis addicionals d’atenció a les persones, per alliberar les dones de les càrregues familiars que tradicionalment assumeixen.

- Potenciar la igualtat retributiva, la promoció i l’estabilitat laboral de les dones.- Potenciar la corresponsabilització de les tasques de cura per part del homes.

- Impulsar politiques de reorganització del temps a les diferents àrees: mobilitat, urbanisme, serveis a les persones, comerç, habitatge, activitats culturals, societat del coneixement, etc.

- Visibilitzar i donar valor a l’experiència i la creació femenines i a les aportacions socials de les dones.

Declaració institucional aprovada per tots els grups municipals al plenari del Districte de Sant Martí amb data 22-febrer-2006.

BENVINGUDES

Aquest és un nou espai de reflexió, de relació i comunicació per a les dones republicanes del districte de Sant Martí.

Us donem la benvinguda i esperem les vostres aportacions per a construir el nostre espai de creixement i llibertat a la xarxa.

Salut i república!