divendres, 14 de desembre del 2007

Sant Martí reconeix les aportacions de les dones a la ciència i la tecnologia


En ple 22@ uns jardins interiors entre la Diagonal i la Rambla del Poblenou duran el nom d'una de les dones científiques que més han contribuit al desenvolupament tecnològic, la matemàtica Ada Byron

Augusta Ada Byron, Lady Lovelace (1815-1852)

Els ordinadors actuals tenen com precedent històric l'anomenada Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada d'instruccions, el que avui s'entén per programa.

La Màquina Analítica es deu a Babbage, un científic anglès del segle XIX, destacat per les seves investigacions en física, astronomia i matemàtiques, i marcat pel curiós destí de deixar-ho tot inacabat: ni la Màquina Analítica, ni cap dels projectes d'aplicació de les seves idees que ell mateix va emprendre, es va fer mai realitat. El que sí Babbage va deixar acabada va ser una autobiografia; en ella, rendit davant la tecnologia massa limitada de la seva època, Babbage augura la construcció de la Màquina Analítica per cinc-cents anys després d'ell.

Però l'ordinador, és a dir, la versió electrònica i millorada de la Màquina Analítica, només tardaria cent anys a arribar, i amb ells la immortalitat de Babbage.
El 1816 i en el marc de la Royal Society de la que tots dos eren membres, Babbage va entaular relació amb Lord Byron. Byron era un personatge insòlit de l'aristocràcia liberal anglesa i ja per llavors un poeta de fama. Acabava de ser pare d'una nena, de nom Ada, fruit del seu breu matrimoni amb Annabella Milbanke.

Augusta Ada Byron, va ser una dona singular per a la seva època, una dona apassionada per les matemàtiques. Sa mare va decidir per a ella una educació en què l’estudi de les matemàtiques representava un paper molt important. La seva intuïció, capacitat de raonament i de concentració i la seva imaginació van fer la resta.

Va ser ajudant i patrocinadora de Charles Babagge i va treballar en la seva màquina analítica mecànica. Aquesta màquina permetia calcular qualsevol funció algebraica i encara que no permetia emmagatzemar internament el programa, sí que podia emmagatzemar números; el programa s’introduïa en la màquina per mitjà de targetes. Ada Byron va ser la primera programadora de la història. El programa que va dissenyar per al càlcul dels nombres de Bernoulli a través de la màquina analítica es mostra en la figura.

Byron abandonaria Anglaterra als pocs mesos del naixement d'Ada i de la trobada amb Babbage, començant així un exili que a la fi resultaria definitiu. En la curta i atzarosa vida de viatger que el portaria a diversos països europeus, entre ells Espanya, Byron va alimentar un odi profund i recíproc per Annabella, una correspondència respectuosa amb Babbage, i una intensa relació a distància amb la seva filla; Ada és un nom comú entre les heroïnes de l'obra poètica de Byron.

La infància d'Ada va estar profundament influenciada per la seva mare. En un ambient dens i aïllat, Ada va desenvolupar una intensa afició per les matemàtiques, sota la influència de la seva mare a la que, en els bons temps, Byron havia anomenat "princesa dels paral·lelograms".

Envoltada de llibres i de joguines mecàniques, Ada va transcórrer llargs períodes de la seva infantesa estesa en llit, per causa de malalties diverses de diagnòstic dubtós. Eren temps en que la medicina concebia la salut com equilibri dels humors que circulen pel cos; la teràpia a base de sangoneres i la presència possessiva d'Annabella van conformar la personalitat d'Ada, entre la llanguiment malaltís i el talent creador. L'adolescent Ada es va sentir molt aviat fascinada per la ciència, el que li va portar a estudiar-la, a idear, a investigar, a freqüentar els seus ambients; tot plegat en clar desafiament a la moral de la seva època, poc disposada a encaixar una vocació així en cos de dona.

Avui dia es reconeix a Ada com autora de diversos conceptes concrets relacionats amb la programació d'ordinadors, tasca que ella definia com "teixir patrons algebraics de la mateixa manera que el teler teixeix flors i fulles".

Ada era petita, suau i de cabell fosc. El seu matrimoni de 1835 amb un aristòcrata anglès li va donar el títol de Comtessa de Lovelace, però no li va donar pau. En els últims temps de la vida d'Ada es van succeir les crisis nervioses, els deutes i els escàndols, com l'agitada relació amb John Crosse, un busca-raons corredor d'apostes.

Ada va morir víctima del càncer a la mateixa edat que el seu pare Byron, als trenta-sis anys; les restes de tots dos jeuen enterrats a la mateixa tomba.

Els únics homes als que, en vigílies de la mort, Ada va voler veure van ser el seu marit John Crosse, i Babbage.

La història dels ordinadors deu molt a Babbage, però també a Ada. Com a homenatge i record a la primera programadora de la història, Ada és el nom que s'ha donat a un dels més avançats llenguatges de programació d'ordinadors. Elegit com llenguatge estándard, amb ADA es redacten avui dia tots els programes de tots els ordinadors del Departament de Defensa dels Estats Units. Així doncs, ADA és avui l'idioma utilitzat pels ordinadors més experts i temibles del món.